Coo-desesperació

Han atonyinat uns espanyols a Al-Aaiun per manifestar-se a favor del poble Sahrauí. D'entrada no puc si no pensar en la seva valentia, però també en la seva estupidesa, ja em perdonareu. Les conseqüències polítiques ja es deixen veure a espanya, l'oposició aprofita, com sempre, per posar-hi cullerada i treure'n profit. Però la pregunta que em ve al cap és si fem algun be amb aquest tipus de "cooperació internacional" o be simplement espatllem les cosses més encara? De fet és una de les preguntes que sona cada vegada més // o ho hauria de fer// entre les entitats solidaries que tenen projectes al estranger.

Em preocupa, per sobre de tot, les famílies sahrauís que han estat amenaçades de mort per haver acollit // i tots amb els qui hagin tingut contacte // aquest grup de "cooperants". Ells, per cert, ja son a casa, amb algun que altre blau. Els grans defensors de causes perdudes dormen ja amb les seves famílies, no hauran de mirar dues vegades abans de sortir de casa per si algú vol acabar amb la seva vida, o tenir cura que es diu i que no a les converses telefòniques, perquè després de les seves vacances solidaries tornen a tenir feina, cotxe i sobretot tranquil·litat. Però es senten herois de la causa sahrauí després d'haver rebut una pallissa i dormiran amb les consciencies ben trasquiles.

L'hommo-ocidental creu que és capaç d'arreglar-ho tot manifestant-se amb la seguretat que vindrà l'excercit de torn a escortar-los fins al port més proper: No vull dir que silenciem les denuncies licites que aquesta gent cridaven pels carres d'Al-Aaiun, però potser la propera, feu-les a casa vostre. Però es que al barri de Haylinhan no tenen cap exèrcit que els vingui a rescatar. Això si ho podem denunciar i esperem que mentre no en rebin més d'una, de pallissa.

Antonio Velazquez si em sembla més sensat: